Plató i Aristòtil pensaven que existien accions intrínsecaments bones i accions intrínsecament dolentes. És a dir, accions que, amb independència de les circunstàncies, són bones o dolentes per elles mateixes. Matar és quelcom dolent, també ho és l'odi, o el robatori... Aquest tipus d'ètiques han rebut el nom d'ètiques materials, o també heterònomes. El senti d'aquest nom radica en que decidir què és el bé, i què és el mal, no està a l'abast de l'home.
Des del segle XVIII de la nostra era ens trobem a consideracions ètica de caràcter formal. Emmanuel Kant n'és el màxim representant. Des del punt de vista de les ètiques formals no existeix cap acció que sigui intrínsecament bona o dolenta, tot depén de si segueix unes determinades pautes formals aprovades, be per una comunitat, o bé per un individu. Així doncs, les accions són bones o dolentes en funció del que l'home decideixi considerar. Aquestes ètiques també reben el nom d'ètiques autònomes. L'home es dóna a si mateix la llei, el criteri per a decidir què és el bé i que és el mal.
Els clips de vídeo que et poso ara són del film Vencedores o vencidos (1961), protagonitzada per Spencer Tracy. Mira d'assenyalar els motius de la condemna. Seria possible fer un judici com aquest als oficials i jutges alemanys quan de fet ells estaven seguin la llei alemana que ells mateixos s'havien imposat democràticament?
Què són els judicis de Nuremberg
Nazis executats a Nuremberg
Janning s'autoacusa
Verdicte final, Spencer Tracy en Vencedores y Vencidos
