Ciència i filosofia

El text és de Sir Arthur Eddington; valora els seus arguments i mira d'exposar la teva opinió.

Amb una d'elles [la taula núm. 1], hi estic familiaritzat des de ben petit [...]. Té extensió; és relativament permanent; té color; fonamentalment és substancial [...]. La taula núm. 2 és la meva taula científica. [Ella] és, sobretot, buit. Disseminades per aquí i per allà en aquest buit, hi ha un munt de càrregues elèctriques que es precipiten a gran velocitat; però tot el seu volum representa menys d'una bilionèsima del volum de la taula. [Això no obstant], la taula sosté el paper on escric tan satisfactòriament com la taula núm. 1; perquè, quan hi deixo el paper al damunt, les petites partícules elèctriques, amb la seva velocitat tan temerària, continuen actuant per sota, de tal manera que el paper es manté suspès en l'aire a un nivell gairebé constant [...]. Hi ha una enorme diferència entre que el paper que tinc al davant estigui posat com damunt d'un eixam de mosques [...], i que s'hi sostingui, perquè a sota hi ha una substància, atès que la naturalesa intrínseca de la substància és ocupar espai amb exclusió de tota altra substància [...]. No cal dir que la física moderna m'ha assegurat, ambo proves exquisides i amb una lògica despietada, que la meva segona taula, la taula científica, és l'única que en realitat és allà [...]. No cal dir, d'altra banda, que la física moderna no aconseguirà mai exorcitzar aquesta primera taula -un estrany compost de naturalesa externa, imatgeria mental i prejudici heretat- quan es presenta visible als meus ulls i tangible a les meves mans.